Ropa sostenible: otra forma de entender la moda
La industria textil, una de las más contaminantes del mundo, busca alternativas para ahorrar recursos y ser más respetuosa con el medio ambiente
La indústria tèxtil, una de les més contaminants del món, busca alternatives per estalviar recursos i ser més respectuosa amb el medi ambient
Amb cada nova estació, les grans marques de roba presenten noves col·leccions per a la següent temporada. La fast fashion o moda ràpida s’ha convertit en un problema global: la indústria de la moda és la segona més contaminant del món, només per darrere de la indústria petroliera, segons informen les Nacions Unides (ONU).
A més, les dades de l’ONU revelen que ara comprem un 60% més de roba que fa deu anys: això vol dir que tenim 5 vegades més roba que els nostres avis. Aquesta acumulació és una altra de les conseqüències de la moda ràpida, un model de producció basat en la reducció dels costos, la baixa qualitat de la roba i pitjors drets per a les treballadores de la confecció, la majoria de les quals són dones.
Per obtenir els materials, processar els teixits, confeccionar la roba i distribuir-la fins a les botigues es consumeixen tones i tones de recursos materials i energètics. Així, tot el procés de producció i comercialització de la roba produeix més emissions de carboni que tots els vols i transports marítims internacionals junts, per exemple.
La contaminació de la moda, en xifres
Segons les dades de Nacions Unides, el sector tèxtil és responsable del 10% de les emissions globals de gasos d’efecte d’hivernacle, que provoquen un augment de la temperatura del planeta i agreugen les conseqüències del canvi climàtic. A més, es calcula que el 30% dels residus plàstics als oceans provenen també d’aquesta activitat.
Per fabricar una samarreta de màniga curta de cotó es necessiten 2.700 litres d’aigua neta, fet que equival a les necessitats d’aigua potable d’una persona durant dos anys i mig; mentre que el procés de confecció d’uns texans consumeix prop de 7.500 litres d’aigua, l’equivalent al que beu una persona adulta en set anys.
Un altre dels problemes del consum massiu de roba és la immensa quantitat de residus tèxtils que es generen. Del total de la fibra utilitzada per a la confecció, el 87% acaba en abocadors o incinerada, segons dades de la Fundació Ellen McArthur, una organització que promou la moda sostenible.
Un exemple d’això és la muntanya de roba descartada que s’acumula al mig del desert d’Atacama (Xile). Cada any arriben a Xile milers de tones de roba i sabates procedents dels Estats Units, el Canadà o Europa, amb l’objectiu de vendre’s com a peces de segona mà a l’Amèrica Llatina; el problema és que la gran majoria no s’arriba a vendre i acaba en aquest abocador improvisat enmig d’un espai natural.
Depenent del teixit amb què es fabriqui, la roba pot trigar 200 anys a descompondre’s i és tan tòxica com els pneumàtics o els materials plàstics. Cada any es llencen 5,8 milions de tones de roba a Europa i, segons dades de la Unió Europea, només se’n recicla una quarta part.
Iniciatives de moda més sostenibles
Fins fa poc, les marques de moda sostenible eren petites empreses emergents. No obstant això, els últims anys, gegants de la moda com Inditex, H&M o Mango han posat en marxa algunes mesures com el desenvolupament de col·leccions verdes, el disseny de botigues amb materials reciclats o sistemes de recollida de roba usada.
Altres marques també han iniciat els seus propis projectes de sostenibilitat. Levi’s, la marca de texans més famosa del món, ha presentat una col·lecció que incorpora teixits fets amb ampolles i safates de plàstic reciclades. La marca d’equipament esportiu The North Face ha anunciat una nova estratègia per produir tots els seus productes amb teixits reciclats, recuperats, ecològics o d’origen renovable de cara a l’any 2030.
D’altra banda, marques com Dior i Adidas s’han sumat a Parley, un col·lectiu d’artistes que treballen per preservar els oceans a través de les seves obres d’art i creativitats.
Els governs també comencen a actuar contra el malbaratament de la moda ràpida. França va aprovar el 2020 una llei que prohibeix destruir els productes no venuts per tal de limitar la generació de residus. A Catalunya, el Govern està treballant en una llei que obligarà les botigues de més de 1.200 m² a reservar un espai per a la roba de segona mà.
La moda justa i sostenible passa perquè els fabricants triïn les matèries amb consciència i parin esment a l’impacte de la producció sobre el medi ambient. Però també per incentivar el reciclatge de peces, pagar salaris justos i promoure una economia circular que estalviï recursos i materials per protegir el planeta.
Finalment, ha d’haver-hi consumidors responsables i informats, conscients que cada peça de roba té uns efectes sobre el planeta. Per això és important apostar per teixits reciclats i roba duradora, evitar la moda ràpida i ser més crítics amb els nostres hàbits de consum.
View this post on Instagram