La población más pobre, más vulnerable al cambio climático
Un estudio muestra que el 10% de la población más rica es responsable de la mitad de las emisiones contaminantes en todo el mundo
Un estudi mostra que el 10% de la població més rica és responsable de la meitat de les emissions contaminants a tot el món
Les diferències entre la població més rica i la població més pobra són cada vegada més grans. Les grans fortunes no deixen de créixer, mentre que la pobresa s’estén als països i regions amb menys recursos. En aquest context, les conseqüències del canvi climàtic també són pitjors per les persones més pobres.
És una de les conclusions de l’Informe sobre la Desigualtat Climàtica 2023, elaborat pel Laboratori de Desigualtat Mundial (WIL, per les sigles en anglès). D’acord amb l’informe, el 10% de la població més rica és responsable de gairebé la meitat de les emissions globals de carboni, que són la principal causa de l’escalfament global.
La investigació revela que existeix una “elit contaminant”: una fracció relativament petita de la població mundial que té un alt poder adquisitiu i que supera notablement les emissions contaminants de la població més pobra.
D’altra banda, l’estudi mostra que aquesta desigualtat no només es produeix entre països rics i pobres, sinó també entre persones riques i pobres dins d’un mateix país. Aquesta realitat dona peu a una situació de “desigualtat climàtica”: els que menys contaminen són, en canvi, els que més pateixen els efectes de la crisi climàtica perquè tenen menys recursos per enfrontar-s’hi.
Per pal·liar aquesta diferència, el grup d’experts proposa una mesura concreta: que les persones riques pagauin un impost progressiu de la seva fortuna, és a dir, un import que varia segons la capacitat econòmica de cada persona (com més gran sigui la fortuna, més alt serà l’impost a pagar). L’objectiu és ajudar els més desfavorits a adaptar-se a l’escalfament global i protegir-se contra la crisi climàtica.
L’impacte del canvi climàtic
La crisi climàtica té greus conseqüències en la vida de les persones. L’escalfament global augmenta els períodes de sequera, fet que té un impacte en la producció dels cultius i l’escassetat d’aliments. A més, les altes temperatures també influeixen en la freqüència i intensitat de les inundacions i la pujada del nivell del mar.
Si bé aquests fenòmens estan presents a totes les regions del món, els països més desfavorits i amb menys recursos són els més vulnerables a l’impacte del canvi climàtic.
Entre els més afectats hi ha alguns països d’Àfrica. Els últims 50 anys, els perills relacionats amb les sequeres han provocat la mort de més de mig milió de persones i pèrdues econòmiques de més de 70.000 milions de dòlars, segons dades de les Nacions Unides (ONU).
Països com Tunísia, Algèria o Líbia estan experimentant onades de calor extrem, que sovint van acompanyades d’incendis forestals. Segons l’ONU, l’augment de la temperatura ha reduït un 34% el creixement de la productivitat agrícola al continent africà. Això se suma als conflictes armats i agreuja la situació de crisi alimentària i malnutrició a la regió.
Altres països són vulnerables al canvi climàtic a causa de la seva localització, com algunes illes del Pacífic que estan patint les conseqüències del ràpid increment del nivell del mar. Nacions insulars com Tuvalu i Kiribati, on la població viu molt prop de la costa, corren el risc d’acabar sota l’aigua en un futur pròxim.
La desigualtat al món
El Laboratori de Desigualtat Mundial publica cada any l’Informe sobre la Desigualtat Global, que analitza les desigualtats socioeconòmiques que existeixen entre els països. L’últim informe va revelar que les diferències entre rics i pobres van continuar creixent al 2022.
El 10% més ric de la població mundial rep el 52% dels ingressos mundials, mentre que la meitat més pobra de la població només guanya el 8,5%, segons l’informe. Les diferències són encara més grans en termes de riquesa: la meitat més pobra de la població mundial amb prou feines posseeix el 2% del total de la riquesa.
Les regions on la població experimenta més desigualtats són Orient Mitjà i el nord d’Àfrica, si bé a tots els continents hi ha països amb dificultats per ser igualitaris. Al Brasil, la meitat de les persones amb menys ingressos guanya 29 vegades menys que el 10% de la població amb més poder adquisitiu.
Aquestes diferències econòmiques han augmentat a gairebé tot el món des de la dècada del 1980 com a conseqüència directa de les polítiques dels governs, que no han sabut redistribuir la riquesa de manera justa entre la societat. Per això, malgrat que la majoria de països ha viscut un fort creixement econòmic, la pobresa i la desigualtat continuen afectant centenars de milions de persones.
A les diferències econòmiques se sumen altres desigualtats, com la desigualtat de gènere entre homes i dones. Malgrat que representen gairebé el 50% de la població total, les dones són un dels col·lectius més vulnerables a la desigualtat: tenen més dificultats per rebre una educació o guanyar el mateix salari que els homes.