El peligro de los retos en TikTok
Las familias de dos niñas que murieron haciendo un ‘challenge’ en TikTok denuncian a la red social por difundir prácticas peligrosas
Dues famílies dels Estats Units han presentat una demanda contra TikTok, una de les aplicacions més utilitzades del món, per la mort de les seves filles mentre participaven al Blackout challenge [Repte del desmai] difós en aquesta xarxa social.
Els familiars de les nenes, de 8 i 9 anys d’edat, consideren que els algorismes de TikTok van contribuir a promoure i difondre aquest repte, que consisteix a aguantar la respiració fins a perdre el coneixement i desmaiar-se. En aquest sentit, creuen que l’empresa va ser negligent i va publicar continguts perillosos per als usuaris.
La demanda contra TikTok està representada per Social Media Victims Law Center (SMVLC), una organització que ha posat en marxa diverses demandes judicials contra empreses d’internet, a les quals acusa de prioritzar els beneficis econòmics a costa de la salut de les persones.
Segons els advocats, els algorismes de TikTok van promoure “de manera intencionada i repetida” els vídeos sobre el Blackout Challenge als perfils de les menors, animant-les a participar en una activitat perillosa. També assenyalen que l’empresa no va fer res per a retirar aquest tipus de continguts nocius de la plataforma.
No és la primera vegada que TikTok rep una demanda pel polèmic Blackout Challenge. Al maig, una altra família dels Estats Units va denunciar l’empresa per homicidi negligent després que la filla de 10 anys quedés en coma quan intentava fer el repte. Els vídeos havien aparegut al seu perfil de TikTok com a suggeriments “Per a tu”.
Per la seva part, els portaveus de la xarxa social expliquen que el Blackout Challenge ja existia a les xarxes socials abans de l’aparició de TikTok el 2016. De moment, han retirat l’etiqueta #BlackoutChallenge de l’aplicació.
Els perills d’internet
TikTok és una xarxa social de vídeos molt popular entre els més joves: té més de 1.000 milions d’usuaris cada mes, segons dades de DataReportal. L’aplicació permet editar i compartir vídeos curts amb cançons i efectes creats de manera molt senzilla.
D’altra banda, aquesta xarxa social ha servit de plataforma perquè molts artistes i influencers es facin coneguts, i això ha contribuït a la idea que és fàcil fer-se famós a internet. Aquest és un dels motius pels quals les xarxes socials com Instagram, YouTube o el mateix TikTok atreuen la gent jove.
El problema és que molts d’aquests usuaris són menors d’edat: l’edat mínima per crear-se un usuari a TikTok són 13 anys, mentre que els nens menors a aquesta edat han de presentar un consentiment dels seus pares o tutor legal.
L’adolescència és un període de formació i desenvolupament personal, en el qual estem molt influenciats per les modes i opinions dels altres. Això pot influir en el nostre estat d’ànim i fins i tot en la nostra salut mental.
En aquest sentit, els cànons estètics i les activitats que triomfen a les xarxes són les que marquen les tendències a seguir, encara que no sempre siguin les més segures o saludables (com demostren els milions de reproduccions del Blackout Challenge).
Els menors d’edat són més vulnerables als continguts que circulen en internet, per això necessiten una protecció especial. D’aquí que governs, institucions i usuaris reclamin un compromís més gran per part d’aquestes empreses, per impedir que continguts perillosos o nocius s’estenguin lliurement per les xarxes.
Canviar el món des de les xarxes
Gràcies a internet i les xarxes socials, diverses iniciatives solidàries també s’han fet virals. En aquests casos, la capacitat de difusió de les plataformes digitals serveix per conscienciar milions de persones en diferents països i continents, un fet impensable abans de l’aparició d’internet.
És el cas del famós Ice Bucket Challenge, que el 2014 convidava els usuaris de les xarxes socials a abocar-se un cub d’aigua gelada per sobre per experimentar els símptomes de l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA). L’objectiu, a més de divertir-se, era recaptar fons per a la recerca.
Una altra etiqueta que es va fer viral va ser #BringBackOurGirls: una campanya iniciada després del segrest de 200 nenes a Chibok (Nigèria) per part del grup terrorista Boko Haram. La majoria van aconseguir escapar o van ser alliberades, però un centenar encara estan captives, segons denuncia Amnistia Internacional. En l’actualitat, els segrestos massius continuen a l’Àfrica.
Finalment, un dels moviments socials més importants dels últims temps va començar amb el hashtag #MeToo [Jo també], amb el qual milions de dones de tot el món van fer públiques situacions d’assetjament i abús sexual per tal de denunciar la desigualtat de gènere i la violació dels drets de les dones a nivell global.