Cuatro narrativas que han marcado la campaña del 9-J
Analizamos la desinformación de estas pasadas elecciones y reflexionamos sobre las narrativas que han dado forma a la campaña.
Analitzem la desinformació d’aquestes passades eleccions i reflexionem sobre les narratives que han donat forma a la campanya
En el context de la campanya per a les eleccions al Parlament Europeu, Verificat ha format part del projecte Elections 24 Check juntament amb més de 40 entitats de fact-checking europees. Analitzem la desinformació d’aquestes passades eleccions i reflexionem sobre les narratives que han donat forma a la campanya.
Conflictes armats
Més del 30% de les verificacions fetes a vuit països de la Unió Europea parlaven dels conflictes armats a Ucraïna i a Gaza. Suècia, Finlàndia i Irlanda són els únics estats membres on no s’ha publicat cap verificació al respecte. Hi ha un 50% més de verificacions sobre la invasió russa d’Ucraïna que sobre el conflicte entre Israel i Hamàs. Tanmateix, les dinàmiques són diferents a cada país. A Espanya, per exemple, s’han publicat 88 verificacions més sobre Gaza que sobre la guerra d’Ucraïna.
Quin tipus d’afirmació s’ha verificat més? En realitat, les temàtiques han estat força variades: vídeos descontextualitzats, declaracions enganyoses de figures polítiques, enganys sobre l’enviament de tropes o sobre l’acollida de refugiats.
Canvi climàtic
Pel que fa a la desinformació mediambiental, s’han fet servir arguments antics —el canvi climàtic no és culpa dels humans, alguns científics no hi creuen…— i d’altres de més nous —no existeix el canvi climàtic perquè va fer fresca a l’abril— per negar el canvi climàtic. En general, les verificacions de clima han tingut força protagonisme. A Finlàndia, per exemple, el 62% de les verificacions han estat sobre aquesta qüestió. Polònia també ha dedicat bona part dels esforços a verificar el negacionisme del canvi climàtic, un 33% en total. A Espanya, en canvi, el percentatge és molt més baix: un 10%.
Covid-19
Potser ens sorprèn que la Covid-19 hagi estat un tema important a alguns països durant la campanya. A Espanya, la desinformació sobre la pandèmia i les vacunes ha disminuït força, però aquesta no és la situació a tots els països de la Unió Europea.
Ens trobem que la desinformació que ens trobem ara sobre la Covid-19 o sobre les vacunes no és gaire diferent d’aquella que omplia les xarxes durant els anys 2020 i 2021. Circulen rumors falsos sobre països que haurien prohibit les vacunes, publicacions que associen tecnologia amb les infeccions i missatges que malinterpreten evidència científica.
Migració
Fa unes setmanes vam parlar de desinformació sobre migració que circulava en el context de la campanya per les eleccions europees. Tanmateix, només a Espanya, Eslovènia, Bèlgica i França la migració ha suposat més d’un 10% de les verificacions fetes pels fact-checkers. Vuit països no han fet cap publicació i sis n’hi han dedicat menys del 5%.Moltes de les verificacions aborden el nou Pacte sobre Migració i Asil que la UE va aprovar el 14 de maig. D’altres verifiquen vídeos fora de context que mostren suposades arribades massives o rumors sobre els drets de les persones que entren al territori de forma irregular. També ha circulat desinformació sobre regularitzacions massives que, en realitat, no s’han dut a terme i el fals “efecte crida”. Des de Verificat vam preparar una verificació sobre aquestes dues qüestions.