Un carregador universal per a tots
El nou iPhone tindrà un port de càrrega tipus USB-C per complir amb la normativa europea, que va obligar Apple a retirar el carregador exclusiu
El nou iPhone tindrà un port de càrrega tipus USB-C per complir amb la normativa europea, que va obligar Apple a retirar el carregador exclusiu
La Unió Europea va aprovar el 2022 una nova normativa que obliga una sèrie de dispositius electrònics a fer servir un carregador universal: el port USB tipus C. Amb aquesta norma, els consumidors no necessitaran un carregador diferent per a cada mòbil o tauleta, sinó que podran utilitzar un mateix cable per a tots els aparells.
Aquest carregador comú no només augmentarà la comoditat dels consumidors, sinó que reduirà notablement els residus electrònics. Els consumidors de la UE van comprar el 2020 aproximadament 420 milions de dispositius electrònics, segons dades del Consell Europeu. De mitjana, cada consumidor va necessitar tres carregadors diferents.
Aquesta norma s’adreça a una gran varietat d’aparells: telèfons mòbils, tauletes, llibres electrònics, càmeres digitals, videoconsoles, auriculars, altaveus portàtils, ratolins i teclats sense fil, sistemes portàtils de navegació… Les empreses encarregades de fabricar aquests dispositius tindran de marge fins a finals del 2024 per adherir-se a la llei.
Una de les empreses que es va mostrar contrària a aquesta obligació va ser Apple, una de les companyies tecnològiques nord-americanes més importants del món. La tecnològica va considerar que aquesta norma en limitava la llibertat empresarial i afectava directament el disseny dels seus productes.
Tot i això, a Apple no li ha quedat més remei que complir la normativa europea. Aquesta setmana ha presentat el nou telèfon mòbil, l’Iphone 15, que incorpora un port de càrrega universal tipus USB-C. Fins ara, l’empresa feia servir un carregador exclusiu que només servia per als seus productes.
Contaminació electrònica
La tecnologia evoluciona a passos de gegant i cada dia es fabriquen milers de dispositius electrònics nous. Això es tradueix en tones de residus que s’acumulen a abocadors i que no es processen adequadament.
Cada any es generen més de 50 milions de tones de residus electrònics a tot el món: l’equivalent a llençar 4.500 torres Eiffel, segons dades de les Nacions Unides (ONU). Parlem de telèfons mòbils, tauletes, ordinadors i videoconsoles que acaben a les escombraries.
Però també cables i carregadors. Només a Europa, s’estima que els carregadors rebutjats i no utilitzats acumulen fins a 11.000 tones de deixalles electròniques cada any, segons l’últim informe del Consell Europeu. El problema és que moltes d’aquestes deixalles no es reciclen correctament.
Els productes electrònics usats contenen substàncies perilloses a més de materials valuosos, com el coure o el níquel. Per aquesta raó, requereixen un tractament especial una vegada són llençats a les escombraries. Tot i això, l’ONU assenyala que només una cinquena part d’aquests residus reben aquest tractament.
Com a conseqüència, les “escombraries electròniques” acaben contaminant el medi ambient: de vegades afecta l’aigua i la cadena d’aliments, impactant directament en la salut de milers de persones al món. En altres casos, aquestes deixalles s’acaben cremant, un procés que emet substàncies tòxiques a l’atmosfera i enverina nens i adults.
El model de consum
Vivim en un model de consum capitalista, que es basa en el creixement econòmic mitjançant el consum constant de béns i serveis. En aquest context adquireix sentit el concepte d’obsolescència programada, que fa referència a la pràctica que duen a terme els fabricants a l’hora de dissenyar intencionadament productes amb una vida útil limitada.
Aquest sistema anima els consumidors a comprar productes nous amb freqüència, fins i tot quan els productes actuals encara funcionen. Les estratègies de màrqueting i publicitat juguen un paper molt important, ja que es ven la idea que cal tenir un producte nou i “millorat”.
Com a conseqüència, es genera un cicle de consum constant: les empreses tecnològiques venen més dispositius i, com a conseqüència, guanyen més diners. Això impulsa el creixement econòmic però, alhora, augmenta la generació de deixalles electròniques.
La ràpida obsolescència dels productes electrònics també té un gran impacte ambiental. Els recursos s’esgoten més ràpidament perquè la demanda constant de dispositius nous requereix l’extracció de més minerals i metalls preciosos. Això posa una pressió addicional sobre els ecosistemes i els recursos naturals.
Tot aquest sistema ha portat a un canvi en la mentalitat d’alguns consumidors. A mesura que més persones es tornen conscients que els productes electrònics estan dissenyats per tornar obsolets, estan optant per productes més duradors i sostenibles.